Osteopatía

L’osteopatia és una teràpia únicament manual, complementària a la medicina, a partir d’un sistema de diagnòstic i tractament específic basat en un coneixement precís de l’anatomia, fisiologia i biomecànica del cos humà.

Es basa en els principis que va formular el seu creador: el Dr. A.T. Still (1828-1917), metge americà  que s’interessa per l’anatomia, la fisiologia així com de la mecànica del cos humà i la seva interrelació com a unitat. Va establir els principis de l’osteopatia:

♦ El cos funciona com una unitat.
♦ L’estructura i la funció estan relacionades.
♦ El cos posseeix mecanismes d’autorregulació i reparació.
♦ L’artèria es vital. La lliure circulació de fluïds.

L’Osteòpata tracta a la persona amb una visió global, restaurant l’equilibri  perdut a través de tècniques manuals específiques sobre diferents teixits del cos.

L’Osteòpata actua sobre els teixits neuromuscular i esquel.lètic, conjuntiu, nerviós, arterial i limfàtic de forma directa o reflexa per tal de normalitzar la funció, millorant la mobilitat, flexibilitat i adaptabilitat d’aquests teixits i per tant, la disminució dels símptomes com el dolor.

L’Osteòpata utilitza les seves mans, com un somel.lier el seu nas o un músic l’oïda. Desenvolupa el sentit del tacte contínuament i això li permet sentir amb les mans, percebre i identificar les zones on hi han tensions per poder alliberar-les posteriorment.

L’Osteòpata no fa només “craks” als òssos. És una mala interpretació popular que identifica l’Osteopatia només en un àmbit mecanicista. L’Osteòpata mou teixits articular, muscular, arterial, visceral, fascial i en conseqüència també ens llibera emocions que hem retingut en aquests teixits.